SANT IGNASI DE LOYOLA

Un vespre, quan jo era petit-ho recordo bé-,el pare, en tornar del treball,em va dur un paquet molt gran.Corprès, el vaig desembolicar;amics, què deurà ser?Si els nusos feien el tossut,jo ho era molt més que ells.Fa zippp!... i es mou,i-toppp!, si en té prou,brrrm,!, quin enrenou!Què deu ser, amics,que em ve tan de nou?Salta i balla com un ou.En veure'l, jo vaig obrir uns ulls!Vaig quedar sorprès.Tenia dos piuets vermells,talment dos barrufets.primer, vaig tocar el primer,i l'altre després;corria amunt i avall pel pis,jo me l'escoltava com...TornadaI gira-li que tomba-li,del dret a l'inrevés;ara se'n va sota el sofà;el busco i ja no hi és!El pare riu, que riu, que riu,jo vinga a plorar.Però el sol va tornar a brillarquan vaig poder escoltar.Tornada Els anys, amics, passen volant i cal sembrar a temps.Ara que ja m'he fet gran,tinc un petit hereu.Té una joguina que jo sé,n'està embadalit,perquè té dos piuets vermells,talment dos barrufets...