divendres, 28 de novembre del 2008

LO BUENO Y LO MALO....

Me paso la vida pensandoen lo bueno y lo malo mi mente está triste me siento algo extraña mi cuerpo se agota, mi alma lo nota de ver en el mundo mentiras de otras bocas la loca envidia que trae la mentira palabras tan falsas que por mi mente pasan, hoy pasan.El tiempo se pasa, y los años me cansan me enervan mentiras que trae gente vana el tiempo está en vilo yo sé que me pasa, mentiras, palabras y todo es una farsa tengo un momento de ansias mundanas quisiera decir lo que siento en mi alma que la vida pasa, hoy pasa.Y en mi, y en mi, y en mi y en mi mundo nuevo te voy a olvidar las aventuras que he podido vivir y en mi, y en mi no aguanto mas historias asi… y en mi.

....LO BUENO.

dissabte, 22 de novembre del 2008

M'ENCANTA....



El ball de la civada
jo us el cantaré.
El ball de la civada
jo us el cantaré.

El pare quan la sembrava
feia així, feia així,
se'n daba un truc al pit
i se'n giraba així:

"Treballem, treballem,
que la civada, que la civada
treballem, treballem,
que la civada guanyarem".

El ball de la civada
jo us el cantaré.
El ball de la civada
jo us el cantaré.

El pare quan la llaurava
feia així, feia així,
se'n daba un truc al pit
i se'n giraba així:

"Treballem, treballem,
que la civada, que la civada
treballem, treballem,
que la civada guanyarem".

El ball de la civada
jo us el cantaré.
El ball de la civada
jo us el cantaré.

El pare quan la segava
feia així, feia així,
se'n daba un truc al pit
i se'n girava així:

"Treballem, treballem,
que la civada, que la civada
treballem, treballem,
que la civada guanyarem".

El ball de la civada
jo us el cantaré.
El ball de la civada
jo us el cantaré.

El pare quan la molia
feia així, feia així,
se'n dava un truc al pit
i se'n girava així:

"Treballem, treballem,
que la civada, que la civada
treballem, treballem,
que la civada guanyarem".

El ball de la civada
jo us el cantaré.
El ball de la civada
jo us el cantaré.

El pare quan la menjava
feia així, feia així,
se'n dava un truc al pit
i se'n girava així:

"Treballem, treballem,
que la civada, que la civada
treballem, treballem,
que la civada guanyarem".
.... EL TEMPS LLIURE.

dimecres, 19 de novembre del 2008

ESCOLTANT....

"Han passat els anys, diuen que sóc gran,
i no m´ha arribat pas per sorpresa.
Tu vaig dir i vaig molt de pressa
i potser em falta alguna peça,
però el meu cos demana i mai no para.
Tant de temps que ho he desitjat,
i ara que hi sóc no em fa falta saber res.
Tinc el pensament vivint intensament,
i tant se me´n fot el que dirà la gent,
tots els meus problemes només són cosa meva
a 180 l´aire crema...
Però en el fons ja és anar vivint,
ves que no només estic patint...
Sinó per què ser gran, si tinc tot el que jo puc desitjar,
no vull tenir panxa, ni estar al despatx,
vull ser lliure, i no estic pas somiant...!!!
Penso en festa i en merder, però que hi haig de fer,
es podria dir que així vaig néixer.
I és que em bull la sang, el cor se´m fa gran
quan veig algú que no està pas malament.
Tu dius que a casa s´hi està bé,
però és que sense adonar-te´n
des de que te´n vols anar fins que t´han fet fora,
ha passat molt més d´una hora.
Sinó per què ser gran, si tinc tot el que jo puc desitjar,
no vull tenir panxa, ni estar al despatx,
vull ser lliure, i no estic pas somiant...!!!
Sinó, de què vas, si tinc ot el que jo puc desitjar,
no vull tenir panxa, ni estar al despatx,
vull ser lliure, i no estic pas somiant...!!!"
....LO DEJARÍA TODO.

dilluns, 10 de novembre del 2008

RECORDAN....


He intentado casi todo para
convencerte
Mientras el mundo se
derrumba todo aquí a mis pies
Mientras aprendo de esta
soledad que desconozco
Me vuelvo a preguntar quizás
si sobreviviré
Porque sin tí me queda la
conciencia helada y vacía
Porque sin tí me he dado
cuenta amor que no renaceré
Porque he ido más allá del
limite de la desolación
Mi cuerpo, mi mente y mi
alma ya no tienen conexión
Y te juro que...

Lo dejaria todo porque
te quedaras
Mi credo mi pasado mi religión
Después de todo estás
rompiendo nuestros lazos
Y dejas en pedazos este
corazón
Mi piel también la dejaría, mi
nombre, mi fuerza
Hasta mí propia vida
Y qué más dá perder
Si te llevas del todo mi fe
Qué no dejaría

Duelen más tus cosas buenas
cuando estás ausente
Yo sé que es demasiado tarde
para remediar
No me queda bien valerme de
diez mil excusas
Cuando definitivamente sé que
ahora te vas

Aunque te vuelva a repetir que
estoy muríendo día a día
Aunque también estés
muríendo tú no me perdonarás
Aunque sin ti haya llegado al

limite de la desolación

Y mi cuerpo, mi mente y mi
alma ya no tienen conexión
Sigo muriéndome.

Lo dejaría todo...


....EL VISCUT.