....Sovint estem tan a prop
que et puc sentir respirar.
He estat a punt uns quants cops
d'agafar-te la mà,
però no m'he atrevit a fer el pas.
Puc recordar sense esforç
cada moment que hem passat,
tots dos rient o parlant
de coses poc importants
i de com m'estaves mirant.
En quin moment,
en quin moment,
en quin moment
dos amics passen a ser
alguna cosa més?
Tinc por d'espatllar-ho tot
tinc por de ser massa clar
no sé mai quin és el senyal
ni com l'he d'interpretar
i no faig res més que esperar.
Potser tu també ho has pensat,
però mai no ho he vist del tot clar
tant de bo que fos capaç
d'endevinar tot allò
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada